Res com deixar volar
l’ imaginació
permetre que tot quant t'envolta
perdi la seva identitat
canvií
de nom, d'us, de sensació.
el núvols
son oceans ple de màgia
de possibilitats i destins.
O potser siguin
El escenari màgic
On fan la seva dansa
cignes blancs i negres.
Res com deixar volar
l’ imaginació...
Es de nit
Una emboirada estació
un cor bategant
busca ràpidament
per quina porta sortirà
l’anhel desitjat.
Tot queda aturat
el silenci presencial
dona pas a un perfum,
una sensació
l’alè neguitós
per fi te companyia.
De fons el so d'un tren que marxa
sap que lluny farà fred.
Res com deixar volar
L’ imaginació
Anna B. Pellicer
No hay comentarios:
Publicar un comentario