Presència, saviesa ancestral,
l’univers de l’existència humana
marcada en cada bategar
per la potent llum solar.
L'evolució dins de la involució.
Els elements canviants
en forma, no en essència
buscant sentit al seu despertar.
El diàleg del big bang
no pertany a l’infinit univers.
Dins del nostre pensament
existeix el tarannà del destí,
on les ombres engolides per la llum
obren interrogants en cada petit pas.
Som el centre de molts centres.
Som la tímida perfecció,
la creació enborronada
per la pròpia feblesa
a la que hi posem llum i color
per por al blanc, a la nua percepció
que ens eclipsa davant la vida.
¡Davant la pròpia mort!
Anna B. Pellicer
No hay comentarios:
Publicar un comentario