Gran mestre
Destil·lant la vida.
Agafant cada essència
Per crear de noves.
Inconformista
Amb els seus projectes,
Les barreres
Neixen en el pensament
I ella...va saber volar amb el vent.
Aquesta tarda
el moll grec de sant Martí
tornarà a ser punt d’acuminat
la sorra
l’aigua de mar
Roses
L’Escala
Empúries
Cap de creus
i la teva força
Nomes cal deixar
Que la vela
Et portí a la plenitud.
Gracies Montse
Per ensenyar-me
Que la vida
Sempre
Sempre
Sempre
Te un horitzó
I que ningú mes que jo
pot dir això es tot.
Un trist somriure
per dir-te fins sempre
2 comentarios:
Goso prendre les teves paraules i fer un somriure a la Montse des d'aquí, a aquelles partícules de nosaltres i dels altres que suren en l' espai i que ens complementen i ens permeten ser qui som. Potser tot és aquí i ara en les dimensions del cor?...
Una abraçada,
les paraules son com la vida...teves! una abraçada
Publicar un comentario