Estava clar que per ella
avui deixava brollar
la meva imaginació.
La seva presencia
com un far
captiva el meu cor.
El sacseja
i l omple de dolçor.
El pensament queda en blanc
¿Les paraules?
es queden aturades
només vull ser capaç
de portar-me
ven endins el seu vers.
El que omple els espais
vuits de passions.
El que reconforta
resignades realitats.
La seva senzilla
presencia aconsegueix
que las il.lusions
desitgin arriba lluny
viatjar amb la llum
deixar-se bressolar
i sentir-se vibrants
plens de energia, de vida.
Ella, la meva
Còmplice perfecte
fins al final.
Anna B. Pellicer
No hay comentarios:
Publicar un comentario