Perquè en vaig quedar abstreta amb la imatge que en retornava aquell vidre. De sobte aquella maleïda i neta finestra en posava a la tessitura d’una realitat, l’única i transparent, la de fer front a les meves pors. Sempre havia trobat una sortida, algú m’han havia despertat una nova drecera per arribar a on?. No hi ha cap record que no en faci sentir-me con una saltadora de obstacles, al meu voltant les angoixes han estat grans onades, que m’han trasbalsat l’esperit. I estic tipa!. En planto! El primer pas que faré serà el recupera la meva essència, la meva memòria i la meva identitat. Veig una mirada plena de força. I que la finestra dona a un patí ple de flors, l’obro...quina bona olor
Anna
No hay comentarios:
Publicar un comentario